El narcotràfic contamina els aspectes bàsics de la vida quotidiana-salut, rentat de diners, criminalitat, violència, massiva corrupció, incalculables costos d'oportunitat, deteriorament social, en fi, tot un infern de situacions negatives.

Emperò, entre més persisteix una guerra contra el narcotràfic, més semblaria que és una batalla perduda. La demanda agregada per productes de droga, des marihuana fins heroïna, persisteix sense pietat, malgrat tots els esforços per contenir l'oferta. Això, per conseqüència, ha propiciat noves fórmules més sofisticades per produir, distribuir i comerciar els productes. Ens agradi o no, és un gran negoci, amb altíssima rendibilitat.

Ens agradi o no, és més, l'experiència indicia que hem d'aprendre a viure amb el fenomen. Les limitacions al comerç de drogues han derivat majors beneficis als productors, que a la societat que es pretén protegir. La demanda pels productes persisteix tot i els càstigs que s'hagin de pagar.

Per l'oferent, la prohibició a l'abast de drogues pot desincentivar, però també un incentiu. Davant la limitació de la competència per criminalitzar la producció, els marges de guany augmenten en manera exponencial. Curiosament, en prohibir aquestes activitats, la llei es converteix en una barrera per entrar al mercat, la qual cosa limita l'oferta, i atorga un virtual monopoli als proveïdors que avui arrisquen el tot pel tot.

És una situació molt lamentable, però també real. Hi ha gent que deriva plaers que depassen els desincentius criminals de consum, mentre hi ha altra gent que, davant els càstigs que marca la llei, es passen aquesta per l'arc del triomf en nom de generar grans fortunes. Estem tractant amb un fenomen eminentment econòmic, d'incentius.

No obstant això, davant el fracàs actual, davant el fet que seguim havent de viure amb drogues, amb una criminalitat violentíssima, caldria començar a plantejar interrogants incòmodes.

No seria més profitós invertir els recursos que avui es gasten en combatre l'oferta, en educar la gent dels danys que ocasiones les addiccions a les drogues? Si, d'altra banda, deixem que legalment es puguin comercialitzar els estupefaents, ¿no hi hauria menys incentius per exercir la violència que acompanya el negoci actual?

És possible que augmenti el nombre d'addictes a un narco-mercat obert i legal. Però és previsible que, amb això, es redueixi l'element violent que avui acompanya la prohibició.

Al final del dia, són només preguntes, i possiblement irrellevants. El gran problema de consum es troba al nord de la nostra frontera, on està el guany, on resideix la llavor del problema.

Article de AsuntosCapitales Publicat per Roberto Salinas Lleó en elcato.org
Roberto Salines León és catedràtic i consultor mexicà i Acadèmic associat del Cato Institute.